Tablas de Daimiel: la nit i els ulls brillants

 

đź“Ť Parc Nacional de Tablas de Daimiel

Aquest parc Ă©s aigua tranquil·la i silenci. El canyĂ­s i la boga (Typha latifolia) formen autèntiques illes verdes que filtren l’aigua i permeten la vida.



🦆 L’Ă nec collverd (Anas platyrhynchos) neda en grups i s’alimenta tant de plantes com de petits animals.



De nit, prop de l’aigua, he vist dos ulls brillants: una llĂşdria (Lutra lutra). És un mamĂ­fer carnĂ­vor, solitari i nocturn, indicador de la bona qualitat de l’aigua.



👉 De sobte he sentit passos darrere meu.
Una figura ha aparegut… però quan he encĂ©s la llanterna, ja no hi era.

Només quedava una llibreta vella a terra. M'indicava que seguira el meu viatge cap al nord.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

CAPĂŤTOL 0 – El missatge que no havia d’arribar

Imagen
No tenia previst començar aquest viatge. De fet, el correu va arribar un dilluns qualsevol, a Ăşltima hora de la vesprada, quan ja estava a punt de tancar l’ordinador. No tenia remitent, nomĂ©s un assumpte estrany: “Mira bĂ© el que ningĂş mira.” Dins hi havia una sola imatge: un mapa d’Espanya amb sis punts marcats. Reconec que em vaig quedar mirant la pantalla uns segons. Eren llocs que coneixia… o que almenys havia sentit anomenar. Parcs Nacionals. A sota del mapa, una frase: «No tots els viatgers busquen paisatges. Alguns busquem respostes.» Vaig pensar que era una broma. O publicitat estranya. Però abans d’esborrar el correu, vaig notar una cosa que em va fer dubtar. Cada punt del mapa tenia un sĂ­mbol diferent: una muntanya una petjada una roca volcĂ nica una ona d’aigua una fulla una estrella No eren dibuixos qualsevol. Eren senyals . Aquella nit quasi no vaig dormir. Em preguntava qui podia haver enviat aquell missatge i, sobretot, per què a mi. ...
Leer más

El Teide: missatges al volcĂ 

Imagen
  đź“Ť Parc Nacional del Teide El Teide sembla un altre planeta. Roca volcĂ nica, vent fort i un sol que ho il·lumina tot. Entre aquest paisatge extrem creix la retama del Teide ( Spartocytisus supranubius ), un arbust resistent al fred i a la falta d’aigua, i el tajinaste roig ( Echium wildpretii ), amb una floraciĂł espectacular que atrau insectes. 🦎 He vist el llangardaix tizĂłn ( Gallotia galloti ), un rèptil diĂĽrn i omnĂ­vor, molt comĂş a les illes CanĂ ries, prenent el sol sobre la roca negra.   Quan he arribat a una zona alta, algĂş havia deixat una pedra col·locada damunt d’una altra, com un senyal . No era natural. 👉 A la sorra volcĂ nica, amb un pal, algĂş havia escrit: Comença a donar-me por… però tambĂ© curiositat. Torne al centre de la penĂ­nsula, encara em queden coses per descobrir.
Leer más

Ordesa i Monte Perdido: algĂş m’observa des de les muntanyes

Imagen
  đź“Ť Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido Hui he començat el meu viatge pels Parcs Nacionals d’Espanya. He arribat a Ordesa envoltada de muntanyes enormes, boscos frondosos i silenci… massa silenci. Mentre caminava pel sender, he vist isards ( Rupicapra pyrenaica ) saltant entre les roques. SĂłn mamĂ­fers herbĂ­vors, molt Ă gils, que viuen en grups i estan perfectament adaptats a les pendents escarpades. Les seues potes fortes els permeten moure’s on jo amb prou feines puc caminar. Als boscos hi dominen arbres com el faig ( Fagus sylvatica ), amb fulles amples que a la tardor es tornen marrons i cauen, i el pi negre ( Pinus uncinata ), amb fulles en forma d’agulla, ideals per resistir el fred. 🦅 De sobte, una ombra enorme ha passat sobre el meu cap: un trencalòs ( Gypaetus barbatus ). Aquesta au carronyera s’alimenta d’ossos i estĂ  protegida perquè durant molts anys va estar a punt de desaparèixer. 👉 Just en eixe moment he notat alguna cosa estranya: algĂş m’estava ...
Leer más