CAPÍTOL 0 – El missatge que no havia d’arribar

No tenia previst començar aquest viatge.

De fet, el correu va arribar un dilluns qualsevol, a última hora de la vesprada, quan ja estava a punt de tancar l’ordinador. No tenia remitent, només un assumpte estrany:

“Mira bé el que ningú mira.”

Dins hi havia una sola imatge: un mapa d’Espanya amb sis punts marcats. Reconec que em vaig quedar mirant la pantalla uns segons. Eren llocs que coneixia… o que almenys havia sentit anomenar.

Parcs Nacionals.

A sota del mapa, una frase:

«No tots els viatgers busquen paisatges. Alguns busquem respostes.»

Vaig pensar que era una broma. O publicitat estranya. Però abans d’esborrar el correu, vaig notar una cosa que em va fer dubtar.

Cada punt del mapa tenia un símbol diferent:

• una muntanya
• una petjada
• una roca volcànica
• una ona d’aigua
• una fulla
• una estrella

No eren dibuixos qualsevol.

Eren senyals.

Aquella nit quasi no vaig dormir. Em preguntava qui podia haver enviat aquell missatge i, sobretot, per què a mi.

Jo només soc una divulgadora ambiental. Explique viatges, animals, plantes. Intente que la gent estime la natura.

Però… i si algú volia comprovar si jo realment mirava?

L’endemà vaig preparar la motxilla.

No sabia exactament què buscava, però tenia clar una cosa:

👉 Aquest viatge no seria com els altres.

Alguna cosa m’esperava en cada parc.

I algú…

Ja ho intuïa.

Continuarà a Ordesa i Monte Perdido.