Doñana: petjades entre l’aigua

 

📍 Parc Nacional de Doñana

Doñana és completament diferent. Ací tot depén de l’aigua. Aiguamolls, dunes, zones seques… un paisatge que canvia constantment.

Entre els canyissars he vist el llistó (Phragmites australis), una planta alta que creix dins l’aigua i serveix de refugi per a moltes aus, i la savina (Juniperus phoenicea), resistent a la sequera gràcies a les seues fulles xicotetes i dures.

🦩 Els flamencs (Phoenicopterus roseus) caminaven tranquil·lament dins l’aigua filtrant el menjar amb el bec. Són aus gregàries que viuen en grups enormes.



Però el que més m’ha impactat ha sigut trobar petjades fresques a la vora del camí. Podien ser d’un linx ibèric (Lynx pardinus), un mamífer carnívor, solitari i nocturn, en perill d’extinció.

👉 Les petjades no eren d’animal.
Eren humanes.
I no eren meues.

Continuaré el meu recorregut buscant volcans.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

CAPÍTOL 0 – El missatge que no havia d’arribar

Imagen
No tenia previst començar aquest viatge. De fet, el correu va arribar un dilluns qualsevol, a última hora de la vesprada, quan ja estava a punt de tancar l’ordinador. No tenia remitent, només un assumpte estrany: “Mira bé el que ningú mira.” Dins hi havia una sola imatge: un mapa d’Espanya amb sis punts marcats. Reconec que em vaig quedar mirant la pantalla uns segons. Eren llocs que coneixia… o que almenys havia sentit anomenar. Parcs Nacionals. A sota del mapa, una frase: «No tots els viatgers busquen paisatges. Alguns busquem respostes.» Vaig pensar que era una broma. O publicitat estranya. Però abans d’esborrar el correu, vaig notar una cosa que em va fer dubtar. Cada punt del mapa tenia un símbol diferent: una muntanya una petjada una roca volcànica una ona d’aigua una fulla una estrella No eren dibuixos qualsevol. Eren senyals . Aquella nit quasi no vaig dormir. Em preguntava qui podia haver enviat aquell missatge i, sobretot, per què a mi. ...
Leer más

El Teide: missatges al volcà

Imagen
  📍 Parc Nacional del Teide El Teide sembla un altre planeta. Roca volcànica, vent fort i un sol que ho il·lumina tot. Entre aquest paisatge extrem creix la retama del Teide ( Spartocytisus supranubius ), un arbust resistent al fred i a la falta d’aigua, i el tajinaste roig ( Echium wildpretii ), amb una floració espectacular que atrau insectes. 🦎 He vist el llangardaix tizón ( Gallotia galloti ), un rèptil diürn i omnívor, molt comú a les illes Canàries, prenent el sol sobre la roca negra.   Quan he arribat a una zona alta, algú havia deixat una pedra col·locada damunt d’una altra, com un senyal . No era natural. 👉 A la sorra volcànica, amb un pal, algú havia escrit: Comença a donar-me por… però també curiositat. Torne al centre de la península, encara em queden coses per descobrir.
Leer más

Ordesa i Monte Perdido: algú m’observa des de les muntanyes

Imagen
  📍 Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido Hui he començat el meu viatge pels Parcs Nacionals d’Espanya. He arribat a Ordesa envoltada de muntanyes enormes, boscos frondosos i silenci… massa silenci. Mentre caminava pel sender, he vist isards ( Rupicapra pyrenaica ) saltant entre les roques. Són mamífers herbívors, molt àgils, que viuen en grups i estan perfectament adaptats a les pendents escarpades. Les seues potes fortes els permeten moure’s on jo amb prou feines puc caminar. Als boscos hi dominen arbres com el faig ( Fagus sylvatica ), amb fulles amples que a la tardor es tornen marrons i cauen, i el pi negre ( Pinus uncinata ), amb fulles en forma d’agulla, ideals per resistir el fred. 🦅 De sobte, una ombra enorme ha passat sobre el meu cap: un trencalòs ( Gypaetus barbatus ). Aquesta au carronyera s’alimenta d’ossos i està protegida perquè durant molts anys va estar a punt de desaparèixer. 👉 Just en eixe moment he notat alguna cosa estranya: algú m’estava ...
Leer más