Ordesa i Monte Perdido: algú m’observa des de les muntanyes

 

📍 Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido

Hui he començat el meu viatge pels Parcs Nacionals d’Espanya. He arribat a Ordesa envoltada de muntanyes enormes, boscos frondosos i silenci… massa silenci.

Mentre caminava pel sender, he vist isards (Rupicapra pyrenaica) saltant entre les roques. Són mamífers herbívors, molt àgils, que viuen en grups i estan perfectament adaptats a les pendents escarpades. Les seues potes fortes els permeten moure’s on jo amb prou feines puc caminar.

Als boscos hi dominen arbres com el faig (Fagus sylvatica), amb fulles amples que a la tardor es tornen marrons i cauen, i el pi negre (Pinus uncinata), amb fulles en forma d’agulla, ideals per resistir el fred.

🦅 De sobte, una ombra enorme ha passat sobre el meu cap: un trencalòs (Gypaetus barbatus). Aquesta au carronyera s’alimenta d’ossos i està protegida perquè durant molts anys va estar a punt de desaparèixer.

👉 Just en eixe moment he notat alguna cosa estranya:
algú m’estava observant des de la carena. Quan m’he girat… ja no hi havia ningú.

Pròxima parada...Doñana.