El Teide: missatges al volcà

 

📍 Parc Nacional del Teide

El Teide sembla un altre planeta. Roca volcànica, vent fort i un sol que ho il·lumina tot.

Entre aquest paisatge extrem creix la retama del Teide (Spartocytisus supranubius), un arbust resistent al fred i a la falta d’aigua, i el tajinaste roig (Echium wildpretii), amb una floració espectacular que atrau insectes.



🦎 He vist el llangardaix tizón (Gallotia galloti), un rèptil diürn i omnívor, molt comú a les illes Canàries, prenent el sol sobre la roca negra.



 


Quan he arribat a una zona alta, algú havia deixat una pedra col·locada damunt d’una altra, com un senyal. No era natural.

👉 A la sorra volcànica, amb un pal, algú havia escrit:


Comença a donar-me por… però també curiositat. Torne al centre de la península, encara em queden coses per descobrir.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

CAPÍTOL 0 – El missatge que no havia d’arribar

Imagen
No tenia previst començar aquest viatge. De fet, el correu va arribar un dilluns qualsevol, a última hora de la vesprada, quan ja estava a punt de tancar l’ordinador. No tenia remitent, només un assumpte estrany: “Mira bé el que ningú mira.” Dins hi havia una sola imatge: un mapa d’Espanya amb sis punts marcats. Reconec que em vaig quedar mirant la pantalla uns segons. Eren llocs que coneixia… o que almenys havia sentit anomenar. Parcs Nacionals. A sota del mapa, una frase: «No tots els viatgers busquen paisatges. Alguns busquem respostes.» Vaig pensar que era una broma. O publicitat estranya. Però abans d’esborrar el correu, vaig notar una cosa que em va fer dubtar. Cada punt del mapa tenia un símbol diferent: una muntanya una petjada una roca volcànica una ona d’aigua una fulla una estrella No eren dibuixos qualsevol. Eren senyals . Aquella nit quasi no vaig dormir. Em preguntava qui podia haver enviat aquell missatge i, sobretot, per què a mi. ...
Leer más

Ordesa i Monte Perdido: algú m’observa des de les muntanyes

Imagen
  📍 Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido Hui he començat el meu viatge pels Parcs Nacionals d’Espanya. He arribat a Ordesa envoltada de muntanyes enormes, boscos frondosos i silenci… massa silenci. Mentre caminava pel sender, he vist isards ( Rupicapra pyrenaica ) saltant entre les roques. Són mamífers herbívors, molt àgils, que viuen en grups i estan perfectament adaptats a les pendents escarpades. Les seues potes fortes els permeten moure’s on jo amb prou feines puc caminar. Als boscos hi dominen arbres com el faig ( Fagus sylvatica ), amb fulles amples que a la tardor es tornen marrons i cauen, i el pi negre ( Pinus uncinata ), amb fulles en forma d’agulla, ideals per resistir el fred. 🦅 De sobte, una ombra enorme ha passat sobre el meu cap: un trencalòs ( Gypaetus barbatus ). Aquesta au carronyera s’alimenta d’ossos i està protegida perquè durant molts anys va estar a punt de desaparèixer. 👉 Just en eixe moment he notat alguna cosa estranya: algú m’estava ...
Leer más