Cabrera: la veritat sota les estrelles

 

📍 Parc Nacional de l’ArxipĂšlag de Cabrera

Illes, mar transparent i silenci absolut. La savina i l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) resisteixen el vent i la sal.



🩈 Al mar he observat el sarg (Diplodus sargus), un peix omnĂ­vor molt comĂș, i he sentit parlar de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una au marina en perill crĂ­tic d’extinciĂł.



🌌 De nit, sota les estrelles, finalment ha aparegut la persona misteriosa.
No era perillosa.
Era una jove biĂČloga que recorria els parcs estudiant espĂšcies protegides.

“Volia assegurar-me que algĂș mĂ©s veia el que jo veia”, em va dir.

👉 I en eixe moment ho vaig entendre tot.
No era una persecuciĂł.
Era una connexiĂł.



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

CAPÍTOL 0 – El missatge que no havia d’arribar

Imagen
No tenia previst començar aquest viatge. De fet, el correu va arribar un dilluns qualsevol, a Ășltima hora de la vesprada, quan ja estava a punt de tancar l’ordinador. No tenia remitent, nomĂ©s un assumpte estrany: “Mira bĂ© el que ningĂș mira.” Dins hi havia una sola imatge: un mapa d’Espanya amb sis punts marcats. Reconec que em vaig quedar mirant la pantalla uns segons. Eren llocs que coneixia… o que almenys havia sentit anomenar. Parcs Nacionals. A sota del mapa, una frase: «No tots els viatgers busquen paisatges. Alguns busquem respostes.» Vaig pensar que era una broma. O publicitat estranya. PerĂČ abans d’esborrar el correu, vaig notar una cosa que em va fer dubtar. Cada punt del mapa tenia un sĂ­mbol diferent: una muntanya una petjada una roca volcĂ nica una ona d’aigua una fulla una estrella No eren dibuixos qualsevol. Eren senyals . Aquella nit quasi no vaig dormir. Em preguntava qui podia haver enviat aquell missatge i, sobretot, per quĂš a mi. ...
Leer mĂĄs

El Teide: missatges al volcĂ 

Imagen
  📍 Parc Nacional del Teide El Teide sembla un altre planeta. Roca volcĂ nica, vent fort i un sol que ho il·lumina tot. Entre aquest paisatge extrem creix la retama del Teide ( Spartocytisus supranubius ), un arbust resistent al fred i a la falta d’aigua, i el tajinaste roig ( Echium wildpretii ), amb una floraciĂł espectacular que atrau insectes. 🩎 He vist el llangardaix tizĂłn ( Gallotia galloti ), un rĂšptil diĂŒrn i omnĂ­vor, molt comĂș a les illes CanĂ ries, prenent el sol sobre la roca negra.   Quan he arribat a una zona alta, algĂș havia deixat una pedra col·locada damunt d’una altra, com un senyal . No era natural. 👉 A la sorra volcĂ nica, amb un pal, algĂș havia escrit: Comença a donar-me por… perĂČ tambĂ© curiositat. Torne al centre de la penĂ­nsula, encara em queden coses per descobrir.
Leer mĂĄs

Ordesa i Monte Perdido: algĂș m’observa des de les muntanyes

Imagen
  📍 Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido Hui he començat el meu viatge pels Parcs Nacionals d’Espanya. He arribat a Ordesa envoltada de muntanyes enormes, boscos frondosos i silenci… massa silenci. Mentre caminava pel sender, he vist isards ( Rupicapra pyrenaica ) saltant entre les roques. SĂłn mamĂ­fers herbĂ­vors, molt Ă gils, que viuen en grups i estan perfectament adaptats a les pendents escarpades. Les seues potes fortes els permeten moure’s on jo amb prou feines puc caminar. Als boscos hi dominen arbres com el faig ( Fagus sylvatica ), amb fulles amples que a la tardor es tornen marrons i cauen, i el pi negre ( Pinus uncinata ), amb fulles en forma d’agulla, ideals per resistir el fred. 🩅 De sobte, una ombra enorme ha passat sobre el meu cap: un trencalĂČs ( Gypaetus barbatus ). Aquesta au carronyera s’alimenta d’ossos i estĂ  protegida perquĂš durant molts anys va estar a punt de desaparĂšixer. 👉 Just en eixe moment he notat alguna cosa estranya: algĂș m’estava ...
Leer mĂĄs